CRÒNICA: Tarragona versus Marsella

Deixa un comentari

5 Octubre 2003 per acanimat

El cap de setmana del 12 al 14 de setembre és va materialitzar amb un notable èxit la primera part de l’intercanvi entre Anima’t i la Compagnie d’Avril de Martigues, que ha permès l’actuació de dues bandes representatives del Camp de Tarragona (Murmur i La Thorpe Brass) en un dels bars més actius de la zona centre de Marsella: le Balthazar.

Le Balthazar, sala del centre de Marsella on s'ha materialitzat la primera part de l'intercanvi
“Le Balthazar, sala del centre de Marsella on s’ha materialitzat la primera part de l’intercanvi”

La sortida de l’expedició va ser ja tota una odisea: mobilitzar 34 persones, amb instruments i artilugis de tota mena, des de tres punts diferents a quarts de vuit del matí no és pas senzill.
El viatge es va fer etern, amb complicacions de tràfic i nervis a flor de pell, però sense faltar-hi el bon humor característic d’aquesta colla de personatges.

Vam arribar a Marsella a les sis de la tarda tocades, i ens vam reunir amb els components de la Compagnie d’Avril, que ens esperaven amb cotxes particulars a l’aparcament d’un centre comercial per a fer de guia al nostre autobús i endinsar-nos tots plegats en la metròpoli. Els que es trobaven sota més pressió eren els Murmur, el grup que actuava la nit del mateix divendres, acompanyats dels locals Mèlaina Kholé. Malgrat les presses, el muntatge i la prova de so es van a dur a terme amb relativa normalitat i la sala obria les portes a les 22h, tal com estava previst. Mèlaina Kholé ja s’havien fet amics de Murmur durant la tarda, i a l’hora de l’actuació es van posar també la resta del públic a la butxaca (tarragonins i autòctons): música difícil, amb registres molt variats, entre el dub, el rock més enrevessat (una sentida versió d’un tema de Noir Desir), i la fusió de tota mena d’estils, i amb la presència d’un malabarista que feia badar amb tot un joc de boles lluminoses. A l’hora de tocar Murmur, el quasi centenar de persones presents estaven totalment predisposades a gaudir del seu repertori, desconegut per a la majoria i en canvi corejat pels qui procedíem de Tarragona: la frapant «This is a Song», les ja quasi clàssiques, les novetats amb lletra en català, la versió de Sonic Youth… i el moment més emotiu de la nit: quan els vallencs van obsequiar la Thorpe amb una energètica versió de la seva cançó «Sweet States Biology», no inclosa en el disc All Things Move però sempre ben acollida en directe. Tots vam ballar fins a l’esgotament. I en acabar el concert, els supervivents van anar a rematar la festa a Le Rache, l’únic bar de la zona que obre fins a les 6h de la matinada (tota una excepció, ja que els bars “normals” han d’estar tancats i barrats a les 2h). Després d’unes quantes cerveses més (a quatre euros cadascuna!) els grupuscles de catalans es van anar repartint per les diverses cases de membres de la Compagnie d’Avril que els acollien. Era força agradable comprovar la fluïdesa de la comunicació, tot i les barreres lingüístiques, que es van superar amb nota.

L’endemà hi va haver diversitat de plantejaments de com passar el dia: des de l’arqueòleg que va anar a gaudir de les nombroses mostres de restes romanes que hi ha a la ciutat de Marsella, fins als que van fer el dropo fins que va ser l’hora de tornar a sortir, passant pels qui van passejar relaxadament pel centre, pels mercats de carrer, per botigues de música… i un parell de nois que van aprofitar per anar a veure un partit de futbol a l’estadi de l’Olympique(!)
Dissabte al vespre l’ambient a la plaça Paul Cezanne (on es troba Le Balthazar) ja era molt més relaxat: tots ens hi sentíem com a casa.


“Cantant de Murmur + cantant de la Thorpe Brass: germanor després del concert de Murmur, el 12 de setembre, quan acabaven d’estrenar la versió de Sweet States Biology”

El concert d’Ektola et Boulègues Brigade va ser ideal per escalfar motors, amb les seves descàrregues de ritmes ska bastant accelerats. A quarts de dotze arribava el moment dels tarragonins. A la tercera cançó, el cantant de la Thorpe, que és un nervi, ja estava penjat pel sostre de la sala, i barrejant-se amb un públic absolutament entregat. Va ser una febrada col·lectiva, una desfilada de melodies infeccioses, amb la sala a vessar, i culminada amb escenes entranyables a l’hora de tancar: el bar ja buit de públic, amb les típíques seqüeles de la festa (brutícia), i tota la Thorpe, tot l’autobús, fent-se fotografies amb el personal de Le Baltazar, tots amb uns somriures que no els cabien a la cara. Tots rebentats, però eufòrics. Els més cràpules (o sigui, gairebé tots) vam repetir l’esperpèntica visita a le Rache.Diumenge, el viatge de retorn va ser com la tornada d’unes colònies en què s’han fet bons amics i no voldries que s’acabessin mai. A les deu de la nit trepitjàvem Tarragona, després d’haver descarregat ja al seu local de Valls els músics i el material de Murmur.

Van ser tres dies i dues nits de convivència enriquidora que han deixat a tothom amb ganes de repetir. A banda de la bona experiència a nivell personal, s’han fet contactes amb diversos grups i associacions de músics que segurament donaran fruits en el futur i contribuiran a refermar aquesta mena d’intercanvis.

Text i fotos: Núria Calvó
Octubre 2003 Tarragona

Comenta-ho

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Calendari

 

El nostre web

%d bloggers like this: