I ara què fem?

Deixa un comentari

5 Octubre 2003 per acanimat

La temporada 2004-05 l’associació cultural Anima’t commemorarà deu anys d’existència. L’associació va néixer amb l’objectiu d’assolir algunes fites que aleshores ens semblaven indispensables i una mica utòpiques —també cal dir-ho. Cercàvem transformar l’oferta cultural d’aquesta ciutat, tradicionalment adormida i insípida, culturalment parlant. Volíem —i volem— una Tarragona del temps que li toca viure com a ciutat oberta al Mediterrani, dins d’Europa i a cent quilòmetres de Barcelona. Ni més ni menys que posar la ciutat al mapa cultural del sud d’Europa. Vaja, posar en joc els elements que fan del Camp de Tarragona un lloc envejable per viure i dotar-lo d’una oferta cultural adequada, dins de l’escena que a nosaltres ens interessa: la de base i emergent i independent.

Parlem d’un temps, tothom ho pot recordar encara, en què no hi havia cap sala on es pogués veure i sentir música en viu. Ara n’hi ha cinc!, i programem de forma estable tot tipus de música (Sala Golfus, Sala Zero, Groove Bar, La Vaqueria i El Cau), la nostra ciutat és dins dels circuits més importants (Artistas en Ruta, Circuit Català de Sales, Circuit Ressons Jazz [que estrenem aquesta temporada], Hipersons, Mestival, etc.) i molts artistes volen presentar els seus treballs, assumint els riscos econòmics que això comporta, a Tarragona.

Tampoc no hi havia teatres de petit format i els cinemes iniciaven la llarga agonia que els ha conduït a les àrees comercials, els nous centres de consum cultural del segle XXI. Tanmateix, en aquests moments Tarragona potser deu tenir la millor oferta de cinema de la seva història, i no només per la qualitat i la diversitat, sinó perquè el públic del Camp pot seguir l’actualitat mundial —i diem de tot el món, i no només de la de l’altre costat de l’Atlàntic, com passa habitualment— com no passa amb cap altre sector cultural. I no tan sols això, la ciutat té dos festivals (REC i Incurt) i hi ha bars que entre la seva oferta hi col·loquen el cinema d’autor i clàssic.

Pel que fa al teatre, enguany la Sala Trono engegarà la seva segona temporada, una fita en l’oferta cultural per diversos motius. Un de fonamental ha estat l’estabilitat, insòlita fins a la data a Tarragona amb un teatre de les seves característiques. Una sala amb una cinquantena de cadires que ha aconseguit autofinançar una programació de risc. Amb aquest panorama tan optimista i amb el nou equip del Magatzem de la Cooperativa, la ciutat comptarà amb una oferta complementària i necessària al Teatre Metropol.

Després d’aquesta petita radiografia, bona part d’allò que imaginàvem s’ha fet realitat i hem d’estar satisfets i orgullosos. A hores d’ara, poques ciutats de mesures similars a l’Estat i fins i tot més grans, tenen una oferta cultural dins del segment de l’escena que ens ocupa comparable. Només cal llegir els diaris per comprovar-ho. L’oferta cultural a la que ens referim és la que té dos adjectius: internacional (sense perdre els referents territorials) i contemporània (sense perdre els referents temporals).
En aquest punt i davant la possible commemoració del desè aniversari d’Anima’t, potser el més intel·ligent seria plegar veles i donar la feina per acabada ja que els programadors tenim data de caducitat. Confiar que l’emergent teixit social agafi el timó i pujar a alguna talaia per veure-les venir amb el regust a la boca de que els nostres temps passats foren millors —mentida!, només diferents. «La memòria no fixa sempre partícules de realitat, sovint recicla a gust del consumidor perquè la memòria, més que un gran cementiri, és una gran confusió.» (Oriol MALLÓ, La revolta dels Quixots). Però pel que sembla continuarem perquè hi ha qui pren el relleu. I continuarem contribuint perquè volem participar en el futur cultural del Camp.

Durant aquest anys l’exhibició ha millorat moltíssim. Hem passat d’una oferta capitalitzada per les administracions públiques, que van arramblar amb els ajuntaments democràtics la iniciativa privada, a una en la qual la iniciativa és privada amb la participació de l’administració. Tanmateix, el que no ha millorat gaire són les infraestructures, tant públiques com privades. Només cal repassar les condicions tècniques de cada sala. El panorama fa por. I no volem ser alarmistes, sinó realistes. Per a algunes coses encara estem molt lluny d’Europa. Cal treballar aquest aspecte ja que és fonamental si el que volem és tenir un públic crític, curiós i nombrós. Quan les infraestructures siguin òptimes i estiguin gestionades per agents culturals, la formació i els productes culturals propis sorgiran sols.

Per a l’associació cultural Anima’t la cultura és només un motor per millorar la nostra societat. Senzill, no?

Text: Nei Torrell
Octubre 2003 Tarragona

Comenta-ho

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Calendari

 

El nostre web

%d bloggers like this: