Hipersons a Tarragona

Deixa un comentari

5 Desembre 2003 per acanimat

Fer l’Hipersons a Tarragona es podria entendre de dues maneres: la primera, seria alguna cosa així com «…ja estan aquests de la capital venent-nos les seves motos», una manera d’interpretar què és el que fem presentant formacions barcelonines a casa vostra. La segona, implicaria un cert reconeixement —i a l’hora una voluntat de que sigui així—, en relació al fet que les ciutats cada cop som menys un territori determinat, estem culturalment més a prop i podem compartir uns mateixos referents. Nosaltres ho entenem d’aquesta segona manera i així entenem la relació amb Anima’t amb qui col·laborem en aquesta programació. Es més, som conscients que a Tarragona hi ha grups de música que cabrien perfectament en la programació del festival i amb qui tard o d’hora esperem establir col·laboracions.

Si per un moment oblidem la relació Tarragona-Barcelona i pensem en l’Hipersons a Barcelona, també podem considerar que en una ciutat com Barcelona, on tot sembla créixer i projectar-se enfora, pot resultar una mica paradoxal la proposta d’Hipersons. Quan tantes energies s’orienten a millorar la imatge de la ciutat a l’exterior, un festival que centra el seu punt de mira en veure i donar a conèixer el que creix a dins pot semblar, fins i tot, anacrònic. I no ho és. Tractar de construir un espai de referència on identificar què fan els artistes en aquest territori, vinguin d’on vinguin i utilitzin els llenguatges —musicals i verbals— que utilitzin, pot ser útil per fer créixer una cultura urbana, oberta i alhora singular, que no només parli de nosaltres enfora sinó que també ens serveixi de mirall a nosaltres mateixos.

Potser cal oblidar tant els tòpics localistes com els deliris cosmopolites per pensar en una altra manera de fer cultura, propera i comú, en espais que comparteixen història, però també referents i formes de vida contemporanis.Des de 1997, Hipersons reflecteix el creixement de l’escena musical barcelonina, particularment el que potser podríem anomenar escena indie, sense afany ni reduccionista ni limitador. Per aquí han passat formacions que han rebut un reconeixement ampli, com Sidonie, Fromheadtotoe, Astrud (que tindran una singular participació en aquesta edició) o els valuosos Love of Lesbian, que també repeteixen i inauguren el festival d’enguany. Altres formacions interessants, que potser no han trobat la projecció que mereixen, també han passat per l’Hipersons.

Una escena que ja porta un bon grapat d’anys funcionant i desenvolupant-se i que, com cada cop reconeixen més veus, no està rebent tota l’atenció que mereixeria, si tenim en compte la inquietud i la capacitat de risc com a valors importants en un artista.
En l’edició d’aquest any, Hipersons ha fet un important salt quantitatiu i qualitatiu. S’han ampliat els espais, els concerts i el nombre d’artistes participants. Hem passat de sis concerts que es van fer l’any passat a nou, i parlem d’una llista d’unes 30 formacions participants, mentre que l’any passat n’hi havia 20. Tot plegat, una bona mostra de l’amplitud i la varietat de projectes que hi ha i que, sense motiu aparent, no troben amb facilitat espais on mostrar-se. Amb aquesta ampliació del festival volem reflectir l’amplitud de la base d’aquesta escena musical i l’altíssim nivell de mitjana que la caracteritza .

A Tarragona vam presentar el mes passat dos valors significatius en la programació d’aquests any. Comparteixen una nova visió pel que fa al fet lingüístic en les seves cançons. Mishima i Le Petit Ramon canten cançons en català, però ho fan per una necessitat comunicativa i no per un simplificat missatge reivindicatiu. Per sobre de tot està la música. Música contemporània, culta i universal. I la música, quan es tracta de cançons, va acompanyada de lletra. I les lletres tenen més possibilitats de ser sinceres quan són cantades en la llengua materna. És això i res més.
Estem segurs que hi ha bons motius per estar atents a l’Hipersons d’enguany i gaudir de les seves propostes. I, també, per continuar en el futur una intensa comunicació entre les nostres ciutats.

Text: Jordi Oliveras · Director d’Indigestió (www.indigestio.com)
Desembre 2003 Tarragona

Comenta-ho

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Calendari

 

El nostre web

%d bloggers like this: