Slow Coloured Records: "L’aventura romàntica d’editar sense fer negoci" i "Apologia del color lent"

Deixa un comentari

5 Desembre 2003 per acanimat

L’aventura romàntica d’editar sense fer negoci

Slow Coloured Records va néixer a principis de l’any 2000, en editar la primera referència: el disc Monochrome dels tarragonins Pupille. Va ser una tirada curta, de 500 còpies, que es va vendre en menys d’un any. L’èxit de la iniciativa (venda de cds, concerts per tota Espanya, acceptació en mitjans independents) va motivar als membres de Pupille per continuar amb l’aventura de portar un petit segell des d’una ciutat culturalment morfinòmana com és Tarragona.
L’enlairament es va produir quan 2001 s’estava convertint en 2002. Va sortir el disc El golpe de la aguja de Zul com a segona referència. I al cap de pocs mesos ja estava a la venda el segon llarg, sense títol, de Pupille. El segell discogràfic va adquirir llavors la forma que encara avui conserva, amb un nucli de 6 persones (els cinc membres de Pupille i Germán Palacios), que decideix quins grups entren a formar part d’aquesta mena de cooperativa.
Els següents escollits van ser Don Simón y Telefunken, que aquest mateix any han editat un primer disc, Música de vanguardería, amb què han entrat a formar part de Slow Coloured Records. Aquest mes, o potser al gener, un nou grup passarà a ser part del segell. Sortiran dos discs alhora del grup H de Casa. I per al 2004 està previst un nou llarga durada de Pupille.
A una motivació tan simple com la de donar sortida al treball d’un grup, Pupille, s’hi van sumar en poc temps altres motivacions de caràcter ètic. Amb el far a seguir de projectes com Dischord o K Records als EUA, Slow Coloured Records va veure que la seva vida com a discogràfica havia de diferir d’allò que està establert. Un cd no pot costa 20 euros, és abusiu. Els discs de Slow Coloured Records costen 5 euros, just per recuperar la inversió, gràcies al que s’estalvia en promoció, esquivant el benefici (non profit), repartint tota la feina entre els membres (do it yourself) i evitant les distribuïdores perquè el cd passi per menys mans. Slow Coloured Records tracta directament amb les botigues o ven per correu, per així tenir els preus controlats en tot moment.
En un món saturat per la quantitat d’informació que corre per internet, la capacitat d’elecció es converteix en la qualitat més necessitada. Cal saber escollir entre un disc amb un disseny cuidat que costa 5 euros i un cd-r de tot just 70 cèntims, gravat via Soulseek. Amb aquest patró d’actuació, l’univers de grups que poden editar en el segell és infinitament reduït. Després de passar per un primer sedàs en què cal convèncer els sis membres del segell, cal que es produeixin una altra sèrie de coincidències: que s’accepti no cobrar gairebé res, no tenir promoció, no cedir els drets a l’SGAE… Tot i així, encara hi ha gent que prefereix això abans que perdre el control del producte en una altra mena d’empresa. H de Casa són l’exemple.
El que en un principi semblava una bogeria a ulls de tothom, ha anat prenent forma a poc a poc, no sense problemes. En aquests moments els grups de la discogràfica són respectats pels mitjans de comunicació més alternatius (els altres boicotegen qualsevol producte que no pugui generar beneficis) i aconsegueixen concerts per tota la geografia estatal: la seva música surt del ghetto de Tarragona. I gràcies a la política d’intercanvis del segell, els grups han entrat en els catàlegs de B-core, Underhill, Trece Grabaciones, mentre que a Slow Coloured ha arribat discs de Standstill, Qualude, Unfinished Sympathy, Hopeful o Half Foot Outside.
En tres anys s’han publicat quatre cds que, en poc temps, amb els propers treballs d’H de Casa i Pupille , ja seran set. El ritme està radicalment allunyat de la dinàmica del mercat, però els productes de Slow Coloured Records estan fets a poc a poc, amb amor.
Els pocs compradors són fidels, saben que tindran la seva ració de dos discs anuals pel mòdic preu de 10 euros. I nosaltres sis sabem que estem contents de treure bona música a la llum pública.

www.slowcoloured.com

www.slowcoloured.com; info@slowcoloured.com

Apologia del color lent

El color lent és el que pinten els parvularistes, els anonimistes i els buscadors del soroll i de l’infimit, amb m. El color lent es crida en forma de no res, i és especialment indicat per a individus amb tares. El color lent es no-resa en forma de crit, i és especialment indicat per a individus completament sans. ¡Taqueu-vos d’una vegada! Volem tocar instruments sense tocar-los. Volem fer corones de flors per als vius. Sabem que un gran allau de fems arribarà ben aviat amb la intenció de sepultar-ho tot i imposar el seu color ràpid i uniforme. Estem preparats per a plantar llavors de carabassa gegant. Les runes dels gratacels seran les nostres torretes. ¡Omplirem el món de cabell d’àngel! Així vindran després els àngels calbs amb una estranya sensació d’haver perdut alguna cosa. Potser aconseguirem enganyar-los i fer-los creure que ens han perdut a nosaltres. ¡Que es quedin al nostre costat! Els xiprers són les nostres antenes i, creieu-nos, no deixen d’arribar missatges en un idioma desconegut. Sabem que l’enemic més perillós és el que va disfressat de nena cega i paralítica. Sabem que sumar no serveix de res si el resultat no coincideix amb el número de passes d’aquí al cel. No creiem en el cel, perquè l’hem inventat nosaltres. Esquitxem a tothom amb ell cada cop que trepitgem un toll i, essencialment, som xafatolls. Hem enterrat les creus, hem trencat els miralls i, tot i així, hi ha espases que surten de l’aigua. El centre de l’univers és a l’Ambigú, que se sàpiga ja d’una vegada! Tenim un peu a Tarragona i l’altre a l’espai. Som només nens covards que besen calaveres en miralls, però, com que res no ens pertany, no tenim por. Coneixem bé els nostres defectes, però sabem que els nostres fills no els heretaran, perquè els nostres fills són de joguina i estaran morts fins que altres nens juguin amb ells. I, malgrat que tan sols tenim ales de cartró, n’hi ha per a tots, i sens dubte volarem. Mentida! Estem volant!

Catàleg (comandes…)

scr001cd Pupille – Monochrome Esgotat. Pot baixar-se des de www.slowcoloured.com
scr002cd Zul – El golpe de la aguja
scr003cd Pupille – s/t
scr004cd Don Simon y Telefunken – Música de vanguardería
scr005cd H de Casa – 1 Aviat…
scr006cd H de Casa – 2 Aviat…

scr002cd Zul – El golpe de la aguja _scr003cd Pupille – s/t _scr004cd Don Simon y Telefunken – Música de vanguardería

Textos: Salva i Gerard respectivament (info@slowcoloured.com)

Desembre 2003 Tarragona

Comenta-ho

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Calendari

 

El nostre web

%d bloggers like this: